Art. 71 Ley Concursal

Love is illegal
and nobody cares
A fiction created
insulate the real,
covering the will.
It's only performing
created that fiction.

A Tribute To The Flaming Lips

Ioshimi, sóc un jugador expectatiu
i alhora, actiu. Com dir-te?
Que des de la meva posició
sé el que patiràs quan et jugo
i em sento impotent al saber
que mai em creuràs.
Hiroshimi, You don't believe me...

Between determinism and stupidity

"Can I do alone?"
"I cannot do otherwise..."
"Is this selfishness?"
"Don't chew your nails!"
"I cannot do otherwise!"
"Could I live alone?"
"You will need to count"
"I will count on me..."
"Just can count on you"
"Can I be familiar?"
"You can't do otherwise!"
"Who said all this shit?"
"Dare to think yourself"

Vinyeta de biblioteca

- Ja estic fart d'estudiar! Tot el dia a la biblioteca amb aquest silenci sepulcral... Arriba un moment que ja no em concentro i torno als meus pensaments més quotidians però d'una manera ben abstracta. Aleshores o es tornen maldecaps o bonics romanços. Sort que avui hi havia un paio al davant que tenia uns llavis carnosos i rogencs, i una mirada despistada...

- Va! Tú sempre amb les teves històries... jajaja A mí també se m'ha posat una tia al costat de collons, amb una esquena tan recta i uns pits ferms que donaven unes ganes de xuclar-los... mmmm Però tiu, si no ens concentrem, malament rai! Tot just he notat que se sentia observada i em mirava de reull, però no sabia dir-te si és curiositat o interès.

- Ja, però després segur que venia el seu xicot, un friki del mil, d'aquests que se les donen d'alguna cosa, amb ulleres de pasta, i la començava a abraçar pel darrere i a petonejar-li el coll jejjej

- No ho dubtis! Què desgraciats som! L'altre dia vaig haver de consolar el Guillem perquè s'enrecordava de la seva xicota, i porta més d'un any sense pillar després d'haver fet un pacte infernal de no fotre-li a la primera que se li tirés al coll. Però jo li deia que no tenia pebrots d'entrar-li a una tia, fer-se el simpàtic, mostrar-se captivador i aconseguir sentir l'aroma del seu somriure...

- Es que no és fàcil ser un Romeu, per això necessites temps, però ningú ja no té prou temps per la seducció.

Figura

Te uno a otro hoy aquí,
torpe figura de ayer.
Ayer jugaba en el parqué,
ciudad cuadrada construí
de mármol, pisaba la hormiga.
Ahora tus ojos me pisan,
el mismo brillo que ya vi
tan deshuesado del empeño...
Ayer ladraba con mi perro,
el viejo polvo de la vid
fue el ardid que me empujaba.
Hoy se ha secado la savia
y ya no eres quien sentí,
torpe figura de ayer.
El videojuego me advirtió:
el desafío no soy yo
(la ciudad de bits es game over).
Y tú ahora pretendes fingir
que ni antes te vi y sentí
pero se me cayó la fe.
Ayer quedé solo y lloré,
sin lágrimas ya lo asumía:
mañana seré una esterilla...
Pero un mundo nuevo soñé
con figura tuya exultante:
el ángel que vuelve del arte.
Desde mi cuna de bebé
te unía a otro ayer aquí
cuando el lobo se me comía,
Hoy es experiencia que guía
besar tus pies con gin-tonic
conjugar estilo y vida.
Antes siempre urgía la poda:
natación, música, English
coma punto, y el punto y coma.
Luego, el mar es nuestra playa,
del Silencio, the symphony.
Lo de hoy, ventaja del ser,
¡oh! torpe figura de ayer.