- Ja estic fart d'estudiar! Tot el dia a la biblioteca amb aquest silenci sepulcral... Arriba un moment que ja no em concentro i torno als meus pensaments més quotidians però d'una manera ben abstracta. Aleshores o es tornen maldecaps o bonics romanços. Sort que avui hi havia un paio al davant que tenia uns llavis carnosos i rogencs, i una mirada despistada...
- Va! Tú sempre amb les teves històries... jajaja A mí també se m'ha posat una tia al costat de collons, amb una esquena tan recta i uns pits ferms que donaven unes ganes de xuclar-los... mmmm Però tiu, si no ens concentrem, malament rai! Tot just he notat que se sentia observada i em mirava de reull, però no sabia dir-te si és curiositat o interès.
- Ja, però després segur que venia el seu xicot, un friki del mil, d'aquests que se les donen d'alguna cosa, amb ulleres de pasta, i la començava a abraçar pel darrere i a petonejar-li el coll jejjej
- No ho dubtis! Què desgraciats som! L'altre dia vaig haver de consolar el Guillem perquè s'enrecordava de la seva xicota, i porta més d'un any sense pillar després d'haver fet un pacte infernal de no fotre-li a la primera que se li tirés al coll. Però jo li deia que no tenia pebrots d'entrar-li a una tia, fer-se el simpàtic, mostrar-se captivador i aconseguir sentir l'aroma del seu somriure...
- Es que no és fàcil ser un Romeu, per això necessites temps, però ningú ja no té prou temps per la seducció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario